sento les sàrries tan plenes
de coses que voldria dir-te...!
i és que m'agrada com m'escoltes,
i com, sense vore'm, me mires.
sento les sàrries tan buides
esperant aviam què em contes...!
anècdotes imprevisibles,
detalls, matisos,
dorms?, poemes...
llumetes brillant a les fosques
que jo t'aboco i tu m'aboques,
en lo silenci de la nit,
rient junts mentre el temps mos passa
fugaç i etern a la vegada,
enjogassats com criatures.
3 comentaris:
Bonic, preciós, que es gaudeix molt quan es té i que fa enveja quan no...
una molt bona amistat, d'aquelles que et porten a viure el sentiment amorós amb l'amic d'una manera molt especial.
mentre tot queda aquí, rai. a vegades la cosa es complica quan se va més enllà (per desgràcia).
una abraçada, carme.
ei, carme!!
que l'aicard té nòvia!!!
hauries de vore lo feliç que està! :)
Publica un comentari a l'entrada