dijous, 12 de juny del 2014

sàrries


sento les sàrries tan plenes
de coses que voldria dir-te...!
i és que m'agrada com m'escoltes,
i com, sense vore'm, me mires.

sento les sàrries tan buides
esperant aviam què em contes...!
anècdotes imprevisibles,
detalls, matisos, dorms?, poemes...

llumetes brillant a les fosques
que jo t'aboco i tu m'aboques,
en lo silenci de la nit,

rient junts mentre el temps mos passa
fugaç i etern a la vegada,
enjogassats com criatures.




3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Bonic, preciós, que es gaudeix molt quan es té i que fa enveja quan no...

iruna ha dit...

una molt bona amistat, d'aquelles que et porten a viure el sentiment amorós amb l'amic d'una manera molt especial.

mentre tot queda aquí, rai. a vegades la cosa es complica quan se va més enllà (per desgràcia).

una abraçada, carme.

iruna ha dit...

ei, carme!!

que l'aicard té nòvia!!!

hauries de vore lo feliç que està! :)