dimarts, 21 de juliol del 2015

diumenge, 29 de març del 2015

joan rovira



"ballant entre disfresses" - joan rovira


avui la platja no està sola
tot ple de cors damunt la sorra
l'aigua del mar, la dolça brisa
deixant enrere la rutina
 
tot sol, tot sol, un altre estiu...
 
sonen els ritmes de cantina
entre gavines i somriures
la gent és lliure en esta festa
navega en la cervesa freda
 
tot sol, tot sol, un altre estiu...
 
em costa imaginar si la veuré
confós per mil colors i tanta gent
ballant entre disfresses
podré trobar-la?
potser ella també m'està buscant
el seu cos purpurina brillarà
ballant entre disfresses
on amagar-nos
 
durant el dia o potser aquesta nit...
durant el dia o potser aquesta nit...
 
 
tot sol, tot sol, un altre estiu...
 
mentrestant, seguiré esperant
com faig cada estiu
tímid i discret
camuflat en les ulleres de sol
seguiré observant
 
em costa imaginar si la veuré
confós per mil colors i tanta gent
ballant entre disfresses
podré trobar-la
potser ella també m'està buscant
el seu cos purpurina brillarà
ballant entre disfresses
podré trobar-te?
on amagar-nos?
podré trobar-te?
 
i com  m'inquieta
saber que et puc tenir
i com m'excita
imaginar-te amb mi
 
després t'apropes...
jo sé que estàs aquí



joan rovira canta miquel martí i pol, "mare, si fos mariner"
 
 

dilluns, 23 de març del 2015

dijous, 19 de març del 2015

que idiota continuo sent, pare...
si estesses viu, te moriries, fart de sentir-me.
que va...
tu eres més viu,
m'estimaves tal com sóc,
i t'agradava més la vida.
 
m'ajudaves a conviure
amb les meues tonteries.
tot ho fees més senzill.
jo a vegades me n'olvido.
 
quina sort, que continues sempre aquí,
contemplant com passa la vida,
amb los teus gotets de xupito,
fent-me riure...
o en silenci, sérios los dos,
de ben a prop i a la vegada de lluny, 
mirant-mo-la junts.
 
 
me fot ràbia, sentir-me així com me sento a vegades,
pare, tan burra!,
que em còstigue tant aprendre de tu...
 
"pos a mi m'agrades tal com ets",
"és que tu..."
és que res.
tu m'estimaves tal com sóc, igualment.
 
suposo que en lo fondo
(encara que a vegades me semble que no),
això sí que ho he après, de tu,
perquè en som uns quants, de bastant imbècils,
i estimo igualment.
 
imbècils i alhora savis, ep!
perquè a la pràctica, conscientment o inconscient,
mos aproximem i mos allunyem,
mos fem amorosos i a vegades odiosos,
com donant un curset
pa recordar-mos,
a natros mateixos
i als demés,
les coses més òbvies,
com que a vegades estem
i a vegades,
senzillament,
 no estem.
 
i jo per què m'inquieto,
si de fet, realment, és un descans, quan no estem?
 
ai, pare... gràcies.
quina paciència que tens...
 
 
 
 

 


divendres, 20 de febrer del 2015

diumenge, 15 de febrer del 2015

t'estimo i vull un fill teu

"naixeu, creixeu i reproduïu-vos"!

no! vatros, no.
vatros, conteniu-vos, com angelets.

amagueu-vos bé i que ningú vos veigue,
quan vos exciteu.

i només folleu, si no hi ha més remei,
pero sent estèrils,
per l'amor de déu!

és que jo l'estimo!

no. vatros, angelets.

diumenge, 8 de febrer del 2015

divendres, 6 de febrer del 2015

jon gras

encara no sé què t'ha passat. què diuen de tu? te n'has 'nat?
no sé qui ets, no t'havia vist ni sentit ni llegit mai,
només hai entrat a buscar-te, fa un instant, i a l'acte m'has dixat flipant.
tu sí que ets "un (-i -vers)"! animal! impressionant.
...
com qui después de masturbar-se o de fer l'amor o d'afartar-se o de caure cega fulminada, encara té desig de més i seguiria hasta la mort, te demanaria que no pàrigues d'ascriure allà on vaigues, per a no parar de llegir-te,  pero no puc ni vull demanar-te res, perque ojalà pugues estar fent lo que et dónigue la gana.

los poemes que hai lligit ara de tu ja me semblen extraordinaris, totals.

tremolo tota rellegint una vegada i una atra els teus ulls dadà.

ja et dic, no sé què t'ha passat, jon, què va passar... pero bon caram.
si vius ancara, com se pot viure amb tant a dins?
si te n'has 'nat, potser em diries: "com? pos ja ho veus. així. hasta ara".

potser sí que no's pot viure i astimar tant a la vegada...
serà britat que viure, mata.
bon viatge, jon, aquí o allà.
i gràcies pels teus ulls dadà.

http://losullsdada.blogspot.com.es/



 

divendres, 30 de gener del 2015

carpe diem



"carpe diem" - Ramon Mirabet

dimarts, 27 de gener del 2015

canviant els paradigmes de l'educació (ken robinson)


cambiando los paradigmas de la educación (ken robinson - RSA animate)


"las escuelas matan la creatividad" (ken robinson)

dilluns, 26 de gener del 2015

geometria lúdica, joan antoni blanc

 
 
 
fragments extrets de l'entrevista a Joan Antoni Blanc:
 
 
Sota la forma de les coses s’amaga una estructura organitzativa que en gran part obeeix a les lleis de la geometria. La majoria de gent es queda en la forma i molt pocs es pregunten per la gramàtica i la sintaxi que ha permès que allò que veiem tingui aquesta forma i no una altra. (...)
 
(Joan Antoni Blanc) ens endinsa en un món de formes geomètriques, laberints, polígons, tessel·les, tangrams i legos per fer perdre la por a la geometria i fer pensar en l’organització interna d’allò que ens envolta i que no sabem veure. (...)
 
més enllà de la forma hi ha l’estructura. No l’estructura que sustenta un pont o un edifici, sinó l’estructura organitzativa que no és tan evident com la forma. (...) 
 
Un exemple molt fàcil és l’estructura de la rosa i la de la carxofa. Si tu fas el plànol d’una rosa quan la desmuntes fulla o fulla, o les talles pel mig i en fas una fotografia, són idèntiques. Per tant, són cosines germanes, però ningú entendria que, en lloc de regalar una rosa, regalessis una carxofa, perquè l’estructura no té significat però la forma sí. La forma és subjectiva i l’estructura és objectiva, i la immensa majoria de la gent es queda en la forma però a l’estructura no hi arriba mai. (...)
 
El repertori de formes i la manera de coordinar-se entre elles és infinit i dispers, no és tan concret com el vocabulari i ningú l’ha quantificat. Es pot resumir cenyint-te a les formes geomètriques com a punt de partida que són les controlables. Podem dir que la geometria és l’eina del llenguatge de la forma i la sintaxis les lleis d’organització entre les formes. La base és la simetria, la sintaxis de la gramàtica de la forma. Les diferents formes es mouen per translació, reflexió o rotació. A partir que has assumit que les coses s’organitzen no caòticament sinó a través d’un procés, un moviment darrera un altre per aconseguir les organitzacions, tu domines un sistema de creació. Això és allò que investigo, l’estructura de les formes, i tenim dos camins: l’anàlisi i la síntesi. Amb l’anàlisi la descompons i amb la síntesi la compons. Investigues o crees. (...)
 
a l’hora de dissenyar un balcó o una persiana, si se’m presenta un problema geomètric em pot ajudar a resoldre’l. A mi m’interessa perquè et dóna agilitat mental per solucionar problemes complexos. (...)
 
Jo vaig començar a donar classes a l’escola de disseny Elisava i me’n vaig adonar que la gent creava intuïtivament i no racionalment. (...)
 
 
 

 
 
 
 




 
 
 
 
 
  
 
 
 
 
 
 









  


 

 

 
 
 



 

 

 


diumenge, 25 de gener del 2015

atracció pel desert com a participi del verb desertar.

desig que l'acció d'escriure pogués desencallar-se
en aquell racó del teclat on hi ha la possibilitat d'escapar.

però no. escriure t'afronta, quan n'ets capaç.


dilluns, 12 de gener del 2015

ahir, al trabucador i a la platja d'aluet, al delta, en una tarde quietíssima sense gens de fred ni de vent, amb una boireta fina que ho impregnava tot, molt suau.

aicard, sara i élise, una noia francesa très gentille et agréable que ha estat uns dies a casa nostra i a qui hem pogut conèixer a través de couchsurfing.org, una web on los viatgers poden trobar una casa on dormir i on pots acollir gent a casa.



dilluns, 5 de gener del 2015

tarde i nit al delta amb lluna blanca

tarde al delta amb sita i sara.
 lo sol ja s'havia post
i la lluna, plena i blanca, 
mos ha portat fins al mar.  
 
gens de fred. una nit clara.
 
les passarel·les de fusta
i les cordes desgastades,
cobertes de dunes altes,
ballant ara en llibertat.
 
hivern, lluna i aigua en calma.