tarde al delta amb sita i sara.
lo sol ja s'havia post
i la lluna, plena i blanca,
mos ha portat fins al mar.
gens de fred. una nit clara.
les passarel·les de fusta
i les cordes desgastades,
cobertes de dunes altes,
ballant ara en llibertat.
hivern, lluna i aigua en calma.
2 comentaris:
Bon caram! quina pau desprèn aquest mar.
Un petó, cacaueta! Per a tots tres!
sí, fanal, molt agradable.
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada