tenim tan gran imaginació
(va, per no dir-ho d'una altra manera),
que podem vore en una bella flor
tot lo sofriment de nostre sinyó,
i encara: "ec!, li direm passió!".
un, dos, tres, los tres claus (rovellats, segur),
a la creu clavant-li les mans i els peus (junts);
este rogle lila que és tan preciós,
corona d'espines (ai!, quin mal, lo front!);
llavoretes roges, gotes de sang! (oooh!);
les cordes que el lliguen;
les llagues al cos...
tan bonica que ets
i amb tants de colors...
passiflora, flor de la passió?
