encara no sé què t'ha passat. què diuen de tu? te n'has 'nat?
no sé qui ets, no t'havia vist ni sentit ni llegit mai,
només hai entrat a buscar-te, fa un instant, i a l'acte m'has dixat flipant.
tu sí que ets "un (-i -vers)"! animal! impressionant.
...
no sé qui ets, no t'havia vist ni sentit ni llegit mai,
només hai entrat a buscar-te, fa un instant, i a l'acte m'has dixat flipant.
tu sí que ets "un (-i -vers)"! animal! impressionant.
...
com qui después de masturbar-se o de fer l'amor o d'afartar-se o de caure cega fulminada, encara té desig de més i seguiria hasta la mort, te demanaria que no pàrigues d'ascriure allà on vaigues, per a no parar de llegir-te, pero no puc ni vull demanar-te res, perque ojalà pugues estar fent lo que et dónigue la gana.
los poemes que hai lligit ara de tu ja me semblen extraordinaris, totals.
tremolo tota rellegint una vegada i una atra els teus ulls dadà.
ja et dic, no sé què t'ha passat, jon, què va passar... pero bon caram.
si vius ancara, com se pot viure amb tant a dins?
si te n'has 'nat, potser em diries: "com? pos ja ho veus. així. hasta ara".
potser sí que no's pot viure i astimar tant a la vegada...
serà britat que viure, mata.
bon viatge, jon, aquí o allà.
i gràcies pels teus ulls dadà.
http://losullsdada.blogspot.com.es/
los poemes que hai lligit ara de tu ja me semblen extraordinaris, totals.
tremolo tota rellegint una vegada i una atra els teus ulls dadà.
ja et dic, no sé què t'ha passat, jon, què va passar... pero bon caram.
si vius ancara, com se pot viure amb tant a dins?
si te n'has 'nat, potser em diries: "com? pos ja ho veus. així. hasta ara".
potser sí que no's pot viure i astimar tant a la vegada...
serà britat que viure, mata.
bon viatge, jon, aquí o allà.
i gràcies pels teus ulls dadà.
http://losullsdada.blogspot.com.es/
7 comentaris:
ara que ja no hi ets és com m'adono del gran q ets, disculpa'm x estar ceg
tu el coneixies?
jo no en sabia res, d'ell, o sigue que d'alguna manera també m'ha passat com a tu, que no he sabut lo gran que era fins ara que ja no hi és. me sembla que és un mal de molts, esta ceguesa que tenim. segurament los menos cecs són los qui no hi veuen.
a tu tampoc te conec, me sembla. que curiós, això d'enllorar algú a qui no hem conegut.
un tresor, lo jon.
Doncs em après a anar amb els ulls oberts, si que es curiós, com podem viure així?
Ara ja ens coneixem més Iruna
tens raó... ara que ho dius...
podem viure amb los ulls oberts gràcies a que a vegades los tanquem.
de fet, podem viure tota la vida amb los ulls tancats, però en canvi no podríem viure tenint-los sempre oberts.
bona nit, àlex
Molt gran Jon!! Estem mirant d'editar una antologia que Jon volia publicar a Mexic. Si us interessa seguir les novetats podeu buscar el grup de facebook: Homentage a Jon Gras a La Rapita o agregar-me.
MERCI I SALUT :)
gràcies per arribar fins aquí i explicar la iniciativa, josep juan. me sembla genial.
Publica un comentari a l'entrada