dijous, 29 de maig del 2014

passiflora, flor de la passió?




tenim tan gran imaginació
(va, per no dir-ho d'una altra manera),
que podem vore en una bella flor
tot lo sofriment de nostre sinyó,
i encara: "ec!, li direm passió!".

un, dos, tres, los tres claus (rovellats, segur),
a la creu clavant-li les mans i els peus (junts);
este rogle lila que és tan preciós,
corona d'espines (ai!, quin mal, lo front!);
llavoretes roges, gotes de sang! (oooh!);

les cordes que el lliguen;
les llagues al cos...


tan bonica que ets
i amb tants de colors...

passiflora, flor de la passió?




5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Sí que hi veiem coses... sobre la passió de nostre senyor. Tal com les descrius, es veuen una per una. M'he quedat ben parada.

I jo, eixelebrada de mi, que quan sentia aquest nom: flor de la passió pensava sempre en altes coses... :DDD

Bon dia de dijous, bonica!

Lluís Bosch ha dit...

Pobreta la flor, que és tan bonica (i barroca, per cert). Segur que en d'altres bandes del món li han donat noms més sensuals. Però en canvi, tu has pogut fer aquest poema fantàstic justament perquè algú va veure claus i sofriment. On només hi ha l'estratègia seductora d'una planta màgica.

fanal blau ha dit...

Diuen que te efectes calmants, que ajuda a aconseguir la son i alivia els espasmes musculars.
La bellesa és palesa, i complexa.

iruna ha dit...

quan vaig saber el nom de "flor de la passió", també vaig pensar en altres coses més excitants, carme... :)

i quan vaig llegir esta interpretació, vaig vore que hi ha qui té la fantasia molt més "sofisticada" i rebuscada que natros, xiqueta.


lluís, diu que hi ha moltes llegendes relacionades amb esta "flor del maracuyá" (o fruit de la passió).

aquí en tens una altra:

"Una de ellas cuenta que Mburucuyá (también «Mburukujá») era una muchacha española que se había enamorado de un aborigen guaraní, con quien se veía a escondidas. El padre de la muchacha, un militar, jamás hubiese aceptado esa relación con un hereje enemigo y, por otro lado, ya había decidido que su hija debía casarse con un joven capitán español. Al enterarse de la relación de su hija, decidió asesinar al muchacho guaraní. Mburucuyá, presa del dolor, se hundió en el corazón una flecha de plumas, la cual quedó sobre su pecho como una flor y cayó sobre el cuerpo de su amado muerto. Tiempo después, en ese trágico sitio nació una planta nunca vista hasta entonces, la cual fue denominada mburucuyá".

iruna ha dit...

ara llijo que s'ha de prendre amb precaució, perquè també pot ser tòxica o produir efectes secundaris, fanal. com la passió :)

bona nit