"yes, we fuck!"

Yes, we fuck! no es sólo un documental que quiere abordar la sexualidad en personas con diversidad funcional, sino un proyecto donde la gente participa, dialoga y, sobre todo, cuestiona; en el que las redes sociales tienen una importancia fundamental. Además, el proceso de elaboración está sirviendo para tejer alianzas entre diferentes colectivos que trabajan políticamente cuestiones vinculadas al cuerpo y la sexualidad (diversidad funcional, feminismos, transfeminismos, LGBT, queer, intersex, gordxs, entre otrxs).



per trobar més informació o col·laborar en el projecte: http://www.verkami.com/projects/10562-yes-we-fuck

joan rovira

"quatre amics" - joan rovira


ahir em va emocionar trobar "cendres i poesia" a la ràdio, una cançó amb una lletra molt bonica i cantada tal com natros parlem, cosa que agraïxo especialment.

no coneixia el joan rovira. ara llijo que és de camarles. aquí parla de quatre amics i de nits passades junts al foc...

per amor, per feina o perquè sí,
alguns van marxar d'aquí, d'una terra d'ametllers i romaní.
i quan la distància els separa per complet
els uniran velles històries, vells acords...

festes de xerta 1948

tu tenies 5 anyets i  havien passat nou anys del final de la guerra

quan ton pare va fer este escrit dins al programa de festes de Xerta.

 

a les primeres pàgines, ¡cómo no!, lo sinyó que inspiraba fe y amor... : (

 

més avant, lo programa d'activitats de les festes i anuncis variats d'empreses

i de professionals, com la comadrona,

i entremig, alguns poemes i escrits,

entre ells este de ton pare.

 

mos ho ha portat avui a la faena una veïna de Xerta

que encara ho guarda com un tresor.  

 

unes festes celebrades per tradició i per necessitat.

 

illetes perdudes escampades lluny de casa,

alguna visita fugaç després de llargs anys d'ausència,

lo Portalet, Capdevila, los Fornets, lo Panoli, la Jota,

la Processó, les llàgrimes no olvidades

i aquelles rialles que,

ai!, no tornaran...

 

 

 

 

nadales

per si algú voleu cantar nadales amb los menuts, o no tan menuts, i de pas fer una mica de lectura, escriptura, pintar dibuixos i lletres de diferents colors... o seguir una cançó a partir de les imatges, sense que sigue necessari saber llegir...

FEU GUARNIR TOTES LES CASES

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

JA VE NADAL

 

 

 

 

 

 

 

 

Escola Montpalau Pineda de Mar

 

 

 

M'AGRADA EL NADAL

 

 

 

Dàmaris Gelabert

 

"dormir" - luz casal

ignoràncies

desconec lo bosc, les flors, los moixons, los arbres,
los rovellons, les fonts,
l'arròs, lo camp de batre,

lo pastor i el gos, lo foc, la clotxa, les cabres,
la faena de l'hort,
lo fer llenya, les canyes,

l'auliva a la tardor,
de dissabte al matí
a domenge a la tarde,

l'aigua fresca del pou,
les rostides, lo vi,
cantar junts quatre jotes,

lo sortir a jugar amb tots quan fa sol o denit
'nar a caçar el gambusí
o a córrer la taronja...

desconec tot això i el què són tantes coses!

saragatona

saragatona, entre la recuperació i la reproposta

de "governar-se"

mentre tothom parla de política amb paraules abstractes com país, democràcia, autogovern...

a la iaia del llit del costat vénen a dir-li que si abans de les deu no ha fet pipi, vindran a sondar-la.

ella diu que no li'n surt. fem d'aixeta entre les dents. però res.

"i si prova de fer-se pessigolles amb carícies a baix de la panxa?"...

me mira i em diu que ella mai ha sapigut fer-les, "estes coses".

en algun racó de la memòria

acabo de veure en algun racó de la memòria, a 8 tv.

temps per a les ombres dels colossos...
temps per a continuar veient lo invisible.

ganes d'agafar el patinet...

demà, un altre dia.

beirut

"beirut" - ibrahim maalouf

aquella nit, a l'hospital, volia quedar-se a dormir amb tu.
va pujar a casa a sopar...

i en aquell precís instant, mentre ella entrava a l'aigua,
tu vas fer l'última inspiració... i et vas capbussar.

també volies dormir amb ella, però no a l'hospital.
i a través del somni de les aigües,
vas anar-la a trobar.

dels accents

m'agraden los accents.
se'm faria estrany viure sense ells i els trobaria a faltar. 

com quan tanco els ulls i vaig per casa paupant per a orientar-me sense mirar, vaig a fer ara la prova  d'escriure sense accents, aviam com me sento... aviam que passa...

(aviam que passa...?
pensaria que em falta una coma entre l'aviam i el que?
me preguntaria què devia ser allò a punt de passar?
potser, aviam (vigileu!), que passa un tren?)



podria ser que no em compliques tant la vida i...

(qui? tu?
pensaria: podria ser que (tu) no em compliques tant la vida?)


va, dona, potser no seria tan rebuscada i entendria el sentit d'aquell aviam que passa, sense coma (ni l'accent), o m'aferraria a aquella esperança de no complicar-me (jo mateixa) tant la vida.
 
 
dubtaria sovint? m'aniria plantejant a cada moment si estic interpretant correctament la lectura? podria ser que, mig inconscientment, ja fos prou encertada la interpretacio?


(llegiria interpretacio "accentuant-la" aguda? podria arribar un dia que dubtés si pronunciar-la plana? o això només me passaria amb les paraules que no utilitzo i amb les que desconec?)


o acabaria malinterpretant lo sentit de les paraules? i si aixo passes...

(aixo?
m'interrompria jo mateixa la lectura jugant a conjugar un verb que encara no coneixia?
lo verb aixar: jo aixo, tu aixes, ell aixa...
m'instal·laria a viure definitivament a la parra o a la lluna amb tantes distraccions constants?)


buscaria alternatives per substituir si aixo passes per evitar confusions?
prescindiria de l'aixo i, en lloc de dir i si passes, provaria altres opcions?
i si fos d'esta manera...
    
 
me podria passar que sovint no entengues lo sentit de qualsevol cosa llegida?

(qui? tu?
ah, no, me referia a mi, que no ho entengués jo.)


i me n'adonaria?
o moltes vegades ni tan sols en seria conscient i estaria malinterpretant les paraules sense ni adonar-me'n?

es excessiu pensar que em pogues passar aixo?


(catxis la mar... trobaria a faltar la distinció entre l'és del verb ser, l'es mallorquí i l'es va aixecar de matí.

i hauria de resignar-me a acceptar que aquella o de pogués me tornaria a confondre, i ara encara més, sense els accents.

aquella o que, primer, quan me la van ensenyar, me va semblar punyetera, però després, quan vaig aprendre que m'ajudava a distingir-la de quan te diuen fes-ho com pugues, me va semblar tan útil.

què pensaria si algun dia algú em digués quan pogues...?
seria capaç, potser pel context, d'entendre que m'està dient que face alguna cosa quan jo pugue i que s'ha errat escrivint una o en lloc de la u?
o em quedaria plantada esperant que acabés la frase, pensant a veure què em vol dir aquella persona que faria quan (ella) pogués?

oblidaria fins i tot quan escrivim ara la u o la o? m'importaria haver-ho oblidat? ho recordaria vagament com una rèmora arcaica ja superada?

enyoraria realment tot això?


me sembla que sí. ja ho enyoro ara.

pensava que si un dia et mories abans que jo, me moriria jo també.
se'm fa tan estrany no haver-ho fet... i pràcticament ni plorar-te...

és com si no t'haguesses mort, o com si la teua mort no fos com la que jo fins ara coneixia.
te sento aquí, present, a tot arreu... atent a tot el que passa, i alhora tan tranquil, passe el que passe...

t'escric ara, per mi mateixa, per buidar-me una mica, no perquè tu pugues llegir-ho, perquè de fet ja saps què penso i sento fins i tot abans de jo escriure-ho. no sé com dir-ho... tinc la sensació que tu "ja ho veus tot", "ja ho saps", que "ja ho entens"...

són los demés qui em recorden que no hi ets, quan l'aicard me diu que et troba tan a faltar, quan la mama et recorda a cada moment, quan la sara s'emociona en veure la iaia que plora i et veig al fons dels seus ulls de xiqueta...

a l'aicard no el consola que li digue que et sento aquí sempre, tan a prop nostre... "no està, i l'enyoro molt", me diu, sentint claríssima la teua absència que li pesa.

avui al matí, al banc, la roser, somrient, m'ha preguntat per tu, "què tal?, com està ton pare?"...

no ho sabia encara. li he dit que et vas morir fa uns dies, a finals d'agost.

s'ha quedat tota quieta, impressionada. mentre li he fet un petit resum de com va anar tot los últims dies, ha acabat de fer el que estava fent, i quan m'ha donat l'imprès, tenia els ulls plens de llàgrimes. m'ha contagiat l'emoció, papa, ella a mi. m'han vingut ganes de plorar també, de veure-la a ella tan afectada.

recordes aquell gotet de xupito que em portaves quan era menuda, quan plorava, per a recollir-me les llàgrimes? si per mi fos, ara no l'ompliríem, papa. avui t'explico esta ploradeta, però gairebé ni compta, perquè ha sigut més de veure l'emoció de la roser. ja ho veus tu mateix... tan plorona que era ta filla, i ara pràcticament ni et plora.

i mira que explicar-te justament això... quan a més no cal explicar-te res perquè tu ja ho veus tot. quin mal gust, tat pare?

ja em coneixes. a tu sempre t'ho he pogut explicar tot.

corbera

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

lo iaio i la iaia senten
encara el crit de les bombes,
quan cauen, ans d'estrellar-se.

matalàs de llana al cap
i les mans que l'aguantaven
totes plenes de metralla.

corrien per a amagar-se.


com és que encara en són tants
que juguen a barallar-se?

la iaia, com l'albert pla, com pau riba i pascal comelade, com la núria graham i la sharon van etten, en un llapisset, al cotxe, m'han acompanyat durant tot lo mes d'agost en les anades i vingudes a sant pau, quan venia a estar amb tu, pare, o quan anava o tornava de la faena mentre era el jofre qui estava amb tu i amb la mama; quan després, a tortosa, anava o venia de l'hospital, on has mort tan a gust i feliç; i continuen ara cada dia acompanyant-me, com tu, sempre.

anit, escoltant les cançons de la iaia, vaig descobrir per casualitat que este dissabte vénen a actuar a la plaça del mercat, passada la mitjanit. no m'ho podia creure... la sara també s'ha il·lusionat i té ganes que hi anéssem.

natros que  mai anem a concerts... este dissabte tenim cita doble, perquè l'aicard també diu d'anar al concert que faran l'iban i el seu grup de reggae, natural band, a l'ermita de migcamí, a la festa d'homenatge que fan tots los anys al vidal.  també ell estimava esta terra, com tu, eh papa? potser ja te l'has trobat per alguna sendera i escoltareu junts la música de l'ermita, i més tard la que arribarà del mercat, lo dissabte.

l'aicard te n'havia parlat, de l'iban. és molt bon jan, un bon amic per a l'aicard, i ell se l'estima. sé que li parla de tu i li explica que et troba molt a faltar. també la sara.



(natural band)




"la platja" - la iaia


"on ets, matilda?" - la iaia


"declaració de principis" - la iaia


"l'ós" - la iaia


"última nit" - la iaia

una vegada més, me sento promíscua.


cada pare que he trobat avui, l'he abraçat amb totes les ganes,
trobant-te a faltar, pare, i alhora sentint intensament la plenitud de l'emoció
d'abraçar-los a cada un d'ells.


que gelat estaves... i no tremolaves.
ja ni fred ni calor, pare?
relaxat i feliç de la vida que has viscut,
i també d'esta mort, bona amiga.


gràcies per presentar-me-la amb tanta naturalitat i fent-la bonica.

dies d'agost a venir

no he vist la pel·lícula, ni la coneixia.
me sembla que m'agradaria.
de moment, gaudim lo viatge des de la finestra, iruna.




dies d'agost, de marc Recha

sareta

vos enyoro, sareta.
la selena i la tigris, també.
fa un moment m'han vingut a la finestra, han obert la mosquitera des de fora i m'han preguntat per vatros.
saps aquella planta que hi havia al costat de la tele?
ja no hi és.

aicard

  

l’últim dia, vaig dir-li a la doctora: "potser és que este ull, per algun motiu, no vol obrir-se, o no vol que l’obrin d’esta forma tan agressiva". i ella no em va dir que no. de fet, me va dir que potser no anava desencaminada. me va explicar el cas d’un altre nen a qui també li havia passat com a ell, amb qui pensaven que potser els punts li petaven... i, quan van tornar a obrir-lo, van adonar-se que el propi cos havia generat un teixit que li tornava a tancar la parpella.

 

necessitava trobar algú que estigue disposat i sàpigue veure l’aicard com una persona sencera, no a trossets d’oftalmologia, neurologia, hematologia...

 

lo viatge a blanes i aquell parell d'hores amb la Sílvia i l'Antonio van ser reconfortants. la visita va estar molt bé, l'aicard se va sentir a gust, jo també, i per primera vegada tinc la impressió que algú se'l mira, l'escolta i el toca sencer, conversant amb ell per fora i per dintre, amb paraules i sense.

 

hi tornarem.

 

tinc pendent tornar a trucar el josé luis, o escriure-li. vam quedar que ho faria i tinc moltes ganes de fer-ho. he de trobar el moment. ho he de fer.

 

la primera conversa per telèfon, després de trobar-lo en aquell documental sobre afectivitat, sexualitat i discapacitat que em va semblar extraordinari, va ser molt agradable i com un alè d'aire fresc. algú que escolta amb atenció, que parla amb serenitat i sense embuts, algú que penso que mos pot ajudar, tant a l'aicard i a mi com a altres joves i famílies.

 

ahir vaig rebre el llibre de la clara clos i la gemma deulofeu: "sensuales. relatos de sexo y afecto en la discapacidad".

 

la gemma vaig trobar-la en un vídeo i em va semblar que pot ser interessant llegir-la.

 

és un tema que m'interessa, com a mare de l'aicard i també més enllà.

 

afectivitat, sexualitat... "discapacitats".

 

no sé tu, aicard, però jo sí que sovint me sento discapacitada.

 

a veure què expliquen la clara, la gemma, el josé luis... a veure què podem aprendre d'ells i de les persones que ells han conegut.

 

 

 

paroxetina

me sembla que la relació amb tu està sent la més llarga que he tingut.
quants anys fa que estem juntes? ja ni ho sé.

m'he tornat a despistar. una setmana, potser?
no et tenia i no trobava el moment de venir-te a buscar.
en alguns moments, me'n recordava de tu, "vés amb compte, iruna, que ja saps què passa després...", fins que avui, patapam.

a la farmàcia, preguntant per tu, m'he posat a plorar. i no ha sigut la primera plorada del dia.

ahir van marxar els xiquets amb mons pares una setmana de vacances. m'alegro que almenys amb ells puguen fer-ne i sortir de la nostra rutina.

suposo que el meu cos avui m'ha donat permís per desmoronar-me.
mentre l'aicard i la sara són aquí, no m'ho puc permetre. i la setmana que ve i l'altra, tampoc, que mon germà farà vacances i he d'arribar a tot tant com pugue.

potser tu, coneixent-me, ja te'm vas acabar amb vista, i, sabent que em despistaria, vas fer el càlcul just i necessari: "va tan de cul que no se'n recordarà de mi en uns dies ni trobarà el moment d'anar-me a buscar; quan los xiquets màrxiguen, acabarà de descarregar les piles, caurà fulminada dijous i s'arrossegarà a la farmàcia perquè s'adonarà que em necessita; tindrà tres dies per pair-me, mentre intenta avançar feina que després no podrà fer amb suficient dedicació, i així dilluns...".

gràcies, paroxetina. tu sí que ets previsora. no sé què faria sense tu.




  

aprendre a què?

estendre la roba
mirar i mostrar-te a través dels vidres
obrir les finestres
despullar-te
sentir fred i dir-ho
sentir calor i també dir-ho
abocar sentiments
obrir-te
escriure

guardar la roba
no mirar i no mostrar-te
tancar les finestres
vestir-te
sentir fred i no dir-ho
sentir calor i no dir-ho tampoc
callar els sentiments
tancar-te
no escriure

libidinoses irrompibles

seguint la proposta de relats de la carme

a partir d'una fotografia del barbollaire

les tres havien perdut ja el compte de quantes vegades s'havien tirat a rebolcar-se per la gespa.

cada vegada que algú les agafava i les reomplia de vi, de seguida podien sentir diferents llavis que les llepaven i les anaven xuclant per beure-se-les.

elles, amb picardia i alegres, quan coincidien les tres en algun d'aquells coixins on gairebé no podien aguantar l'equilibri, encara mig plenes, del tot buides o amb un culet de vi, enjogassades se tiraven a l'herba, com qui es tira al mar des de les roques, i flotaven allà, transparents i felices de trobar-se encara senceres, sentint les pessigolles de les fulles al vidre, fins que algú tornava a prendre-les i a omplir-les de vi, mentre sentien: "de qui eren?", "tant se val!, dóna-me'n!, dóna-me'n!", abocant-les a altres llavis, o repetint-los.

"els teus somriures"

els teus somriures

(pau riba i pascal comelade)


ai, els teus somriures
són esclats de sol
com quan mals amants
descorren
les cortines

ris!! ras!!

explosions de llum
envaint l'espai
de guspires d'or
com sols
de joguina!

animetes flotant al vol
com enceses cuques de llum
com plàncton incandescent
il·lumínic

com fotons intel·ligents
que saludant amb la mà
i amb un gest al seu capell
ens conviden

i ens fan veure tot de cop
que els balcons són plens de flors
que als arbres hi ha ocells de foc
que refilen

que el temps és grat i venturós
que la teva ànima en repòs
movent el cul li ha fet un lloc
a l'alegria

. . .

aire
aire
aire
cels blavíssims!
obrint de bat a bat
l'univers teu
més íntim

no saps prou bé
fins a quin punt
m'és grat,
per rar!
per infreqüent!
per mític!
cadascun
oh, cadascun
cadascun
dels teus somriures

. . .

aire
aire
aire
cels blavíssims!
obrint de bat a bat
l'univers teu
més íntim
 
no saps prou bé
fins a quin punt
m'és grat
per rar!
per infreqüent!
per mític!
cadascun
dels teus
somriures



els teus somriures, pau riba i pascal comelade

"peixet de plata"

(pau riba i pascal comelade)


tens a les mans
una revista

tens a la vista
cossos humans

xata la mulata afrocubana té la pell de cel·lofana
cara grata ulls de gata llavis de cirera amarga
pot matar-te amb un somriure demanant-te un plat de nata
et desitja!
vol menjar-te!
t'espera al llit!
uh!

ahhh?!?

i què té de mal
aquesta mulata?
doncs que és virtual
i no pots tocar-la
i què té de bé
tot aquest romanço?
doncs que tu també
ets un home de paper


ets un feliç
peixet de plata

et treus la bata
i t'hi fiques dins

xina (---) de foc i espadaxina llengua llarga i afilada
(---) la tens negra la petxina?
amb un (---) per després reanimar-te
amb carícies
amb massatges
entre coixins!

fffiiiiuu!!!


i què té de mal
aquesta xineta? 
doncs que és virtual
i no pots haver-la
i què té de bé?
(----)
doncs que tu també
ets un home de paper


sobre el paper
tot és més fàcil

apa, va, no tardis

paaassaaa-t'hooo béeeee...

o que bé que bé que bé que bé que bé.......!



peixet de plata, pau riba i pascal comelade

"ha passat un àngel"

(pau riba i pascal comelade)


eh...!

què ha passat?


haaaaaa
passat un àngel

aaaaaaahhh
el temps s'ha aturat

aaahhhh
i
per breus instants
aaahhhhhhh
l'agulla neuronal
ahaaaahhhh
ha deixat d'enregistrar
aahaaaa





què ha passat?

ha passat un àngel

ahaaaaahhh
tot s'ha congelat

aaahhhhh
i
durant el trànsit
aaaaaaaahhh
la terra i l'aire
aahaaaaahhh
han
deixat de respirar
ahaaahh


s'ha fet un silenci eixordador!
que ha sepultat el devenir

molts ulls fixos
mirant enlloc

llavis
encantats
a mig dir!

tots vosaltres
en èxtasi
fortuït






què ha passat?

haaaaaa
passat un àngel

aaahaaaahhhh
i ha deixat
un forat

aaaahhhhh
i
consciència i oblit
aaaahhhhhh
ni imatge ni so
aahaaahhh
ni acció ni missatge
ahaahhh




què ha passat?


ha passat un àaaangel



ha passat un àngel, pau riba i pascal comelade

pau riba i pascal comelade

peixet de plata, pau riba i pascal comelade



els teus somriures, pau riba i pascal comelade



ha passat un àngel, pau riba i pascal comelade

sharon van etten

http://www.sharonvanetten.com/


give out, sharon van etten


magic chords, sharon van etten


every time the sun comes up, sharon van etten

jo de qui

fa un vent que distorsiona la música del sopar de la cabra.
o era dinar?
o no és vent això que sento?
de música, n'he ha?


no se'm tanquen los ulls, pero estic cansada.
desideri i artur me van invitar a no accentuar si quan parlo no ho faig.


per a variar, estic aquí assentada, davant la pantalla.
avui, amb la falda arromangada, damunt la cadira amb les cames plegades
i vestit de tirants, quan podria estar despullada.

. . .


va lent i diu mariona a la túnica que ha posat a la taula.
no té a qui estimar?
no, no entens això que sento.
de música, n'he ha.

renaldo & clara

http://renaldoiclara.bandcamp.com/


migrador, renaldo & clara



après la fête i gira-sols, renaldo & clara

de déus, superhomes, compromisos i utopies

"viatge al paradís", german machí



"el nacimiento del super hombre (parte 1)", roman aixendri


"el nacimiento del super hombre (parte 2)", roman aixendri

sexe

avui hem fet lo dinar de l'associació que fem tots los anys a l'estiu.
com cada any, un dia molt intens en què mos trobem les famílies i podem parlar i compartir experiències que vivim al dia a dia.

ojalà poguéssem parlar de sexe amb la naturalitat que penso que necessitem:



documental "almas con sexo" - documentos tv (2002)

refugi

racó solitari

que sempre t'acull,

del qual a vegades

                                fuges,

    i on hi tornes

quan busques o trobes

la pau de ningú.

aidú

"i don't believe in love", the school

quan l'aire aidú,

la ca i la hac fan buh! i

la de les mima.

no hi és la o?

ui, no! ella s'ho mira

i aidú, respira.

yo también

"yo, también", la casa azul

escola de somiatruites

 
somiatruites, albert pla

hi ha una escola perduda allà enmig del montseny

on només hi estudien els nens...

on només hi estudien els nens

que somien en truites.

és l'escola dels somiatruites

és l'escola dels somiatruites

on només hi estudien els nens

que somien en truites.

i el joan que somiava que el seu llit tenia ales

i a mitjanit despegava i volava i volava i volava...

 

i la lídia somiava que el seu nòvio era un llop

i es passaven les nits senceres

udolant sota la lluna plena

així, com ho feien? era:

 

auuuuu uh-uh  auu auuuuuu

auuuu  auuuuu au-au-auuuuu

auuuuuu au-auuuuu

 

 

i la fina somiava que respirava a sota de l'aigua

i mai s'ofegava

i es feia unes arracades amb perles marines

ah, i a més a més era íntima amiga dels dofins 

i dels taurons i les gambes

 

i la marta que somiava que la terra era quadrada

i se n'anava a passar les vacances a una altra galàxia

 

i el fidel que somiava

que li fotia una pedrada al rei d'espanya

 

i el gerard que somiava que era un gat

que somiava que era el gerard que somiava

 

i la joana somiava que el seu pare mai la pegava

i la roser que somiava que sa mare mai la renyava

 

i la cristina que se n'anava xino-xano a la xina

i parlava xinès de la xina,

xin-xino-xinès, xau, xin
 

xau-kau-xin-kin-pui

o-xon-xan-mai-hou.......

 

xino-xano, xino-xano...

 

 

i l'albert que somiava i somiava i somiava

i somiava i somiava,
i de tant que somiava mai es despertava
 

i a l'escola, és clar, mai s'hi presentava,
però la mestra mai li posava una falta i sempre l'aprovava.

és que l'albert, estudiar no estudiava,
però somiar, carai si somiava!

 

carai quina senyoreta! que simpàtica que era!
que somiava que era una marreca
i cantava com una gitaneta

a les nits de lluna plena:

 

lailo lailo lailo lolai...

lailo lailo lailo lolailo lailo

ole! oleee!

hi ha un escola perduda allà al mig del montseny,
on només hi estudien els nens...
on només hi estudien els nens

que somien en truites.

i el ramon que somiava coses tan estranyes
que és impossible explicar-les.

i, en fi, sobre les coses que somiava la laura...
és millor no saber-les.

i és que hasta el conserge pintava escoles sense muralles,
ni classes
ni reixes
ni mestres
ni tonteries d'aquestes

 només finestres obertes per on feien carreres
els somnis dels nens i les nenes

i mentrestant la fina nadava amb sirenes

glu glu glu glu glu glu glu glu

glu glu glu glu glu…….

glu glu glu glu glu glu glu glu

glu glu glu glu glu…….


 

barcelona

i com m'agrada, esta sensació de tu denit, des de la quietud d'una finestra anònima entre la multitud.

foscor esblanquida amb tant reflex de llum, com vànua negra descolorida plena d'estrelles tímides.

remor d'avions que et sobrevolen per explicar-te el conte del vent quan bufa, mentre li imiten la veu de la nineta de l'uuull.

tan silenciosa respires, quan ells se ruboritzen, que gairebé poble et diria, si no fos perquè no sento cap campanar en tu, ni a prop ni lluny... ni les dotze, ni la una...

 

primer amor (albert pla)

"primer amor" - albert pla

 

 

 

 

 

 

selena ferida... i recuperada

no sabem com, la selena,
s'ha punxat a la poteta,
potser amb un vidre, potser amb una planta...

quan l'hem portat a la veterinària,
li ha vist la pota infectada.
tenia febre i maulava.

l'ha pessigat pel clatell,
com l'agafava la mama,
i ella s'ha dixat fer, quieta parada.


una agulla travessant-li la pell,
pòcima màgica,
cura instantània.

poteta ans coixa,
en terra ara,
i la selena que ja caminava.

novieta-girlfriend

de camí a la platja de riomar, entre la verdor dels arrossars, amb les finestres obertes, pel retrovisor del cotxe podia vore la seua llarga melena onejant al vent, acariciant-te la cara... i tu, sentint los seus cabells, dixant-te acariciar, feliç i somrient, mentre sonava la "girlfriend".

aquí vos dixo el "making of" del videoclip (com el van gravar), una versió lenta de la cançó i un vídeo amb la lletra mentre la ballen, guapets. 

margarita diu que no sap anglès, encara que treu excel·lent. segurament, l'abraham mateo,  sense saber-ho, vos ajuda a aprendre'n.



"girlfriend", abraham mateo (making of del videoclip)


"girlfriend", abraham mateo (versió lenta acústica)


"girlfriend", abraham mateo (karaoke)

dos en un (i una alcahueta)

pregunta'm si vull sortir amb tu,
que jo sí que et diré que sí.
vols sortir amb mi? sí!, sí que ho vull!
i així ha sigut, mama! estem junts!!

m'ha agafat la mà amb tota normalitat!
i jo m'hai dixat, mama!, jo m'hai dixat!
diu que jo li agrado, i ella a mi m'agrada!
estem molt a gust, mos tenim confiança...

este romanç entre ella i tu
va començar lo dia cinc.
a l'endemà, divendres, uuh!
marxàveu tots amb l'autobús.

dia sencer al delta, viatget final
per a despedir-vos d'este curs passat.
si demà em morreja o em fa una abraçada,
me dixaré, mama!, que ella a mi m'agrada!

quan vas tornar, estaves content,
sonrisa de pam a la cara.
te veig feliç, aicard. m'encanta!

que jo li agrade a una xica, me dius,
no m'ho puc creure! oh! no me ho esperava!
és tan bonic! ai! la risa se m'escapa!

primera cita, als xiribecs,
a amposta, a propet d'on viu marga,
cola, vainilla, fresa i nata.

te poses roig, aicard! i tu, que te'n rius:
sí, margarita, roig com una tomata!
i obrint-li amb la mà el pas: "primero las damas".





que no vos besareu, ara, parelleta?
a on?!, vas exclamar. no ho sé! a les galtes? 
a les galtes, no!, crides, al coll!, amolles.
ella que et mira, rient, i tu, a n'ella...

tu que la beses al coll... ella que et besa... 
i al cotxe, just al punt quan ja mo n'anàvem:
vols un pico o què?, te diu. i vo'l feu! ole!
que guapets sou, fill meu. feu bona parella!

watsaps amunt, watsaps avall,
bon dia, cari, com estàs?
caretes grogues i corets...

carinyo, aicard, ja estàs al ball.
jo vull cuidar-la, mama, saps?
quin goig fa vore-vos contents!

sàrries

sento les sàrries tan plenes
de coses que voldria dir-te...!
i és que m'agrada com m'escoltes,
i com, sense vore'm, me mires.

sento les sàrries tan buides
esperant aviam què em contes...!
anècdotes imprevisibles,
detalls, matisos, dorms?, poemes...

llumetes brillant a les fosques
que jo t'aboco i tu m'aboques,
en lo silenci de la nit,

rient junts mentre el temps mos passa
fugaç i etern a la vegada,
enjogassats com criatures.

eleccions europees 2014

Eleccions Europees 2014

 

(escrit per Julián Mayor)

 

 

A Catalunya, un 63,1% de la població han resultat ser  persones NO representades:

Un 44,2% s’han abstingut; un 0,7% han votat en blanc; un 0,4% han fet vot nul; un 2,2% han votat partits que no han aconseguit escó; i un 15,6% són estrangers als que els neguem el dret a votar, encara que viuen, treballen i paguen impostos aquí.

Expressats en percentatges sobre el total de persones de més de 18 anys, els resultats a Catalunya i a Espanya han sigut els següents:

                                                   

	Catalunya		Espanya
NO representades	63,1%	NO representades	63,8%
ERC/...	9,4%	PP	10,5%
CiU/PNV...	8,7%	PSC-PSOE	9,2%
PSC-PSOE	5,7%	ICV-EU	4,0%
ICV-EU	4,1%	PODEMOS	3,2%
PP	3,9%	UPyD	2,6%
Ciutadans	2,5%	CiU/PNV...	2,2%
PODEMOS	1,9%	ERC/...	1,6%
UPyD	0,5%	Ciutadans	1,3%
LPD: Bildu...	0,1%	LPD: Bildu...	0,8%
Primavera: Equo...	0,1%	Primavera: Equo...	0,8%
Suma:	100%		100%

 

Per Espanya, calculem que dels seus 54 escons al Parlament Europeu, 35 haurien de correspondre als NO representats, i els altres 19 a:

PP, 6 (en lloc dels 16 que té).

PSOE-PSC, 5 (en lloc de 14).

IU, i PODEMOS, 2 a cadascú (en lloc dels 6 i 5 que tenen).

N’haurien de tenir 1 cadascú: UPiD, que en té 4, CiU/PNV..., que en té 3, ERC/..., que en té 2, i Citadans, que en té 2.

Les coalicions amb Bildu i amb Equo, que tenen 1 escó cadascuna, no en tindrien cap.