dijous, 26 de juny de 2014

escola de somiatruites



 
somiatruites, albert pla



hi ha una escola perduda allà enmig del montseny
on només hi estudien els nens...
on només hi estudien els nens
que somien en truites.

és l'escola dels somiatruites
és l'escola dels somiatruites
on només hi estudien els nens
que somien en truites.

i el joan que somiava que el seu llit tenia ales
i a mitjanit despegava i volava i volava i volava...
 
i la lídia somiava que el seu nòvio era un llop
i es passaven les nits senceres
udolant sota la lluna plena
així, com ho feien? era:
 
auuuuu uh-uh  auu auuuuuu
auuuu  auuuuu au-au-auuuuu
auuuuuu au-auuuuu
 
 
i la fina somiava que respirava a sota de l'aigua
i mai s'ofegava
i es feia unes arracades amb perles marines
ah, i a més a més era íntima amiga dels dofins 
i dels taurons i les gambes
 
i la marta que somiava que la terra era quadrada
i se n'anava a passar les vacances a una altra galàxia
 
i el fidel que somiava
que li fotia una pedrada al rei d'espanya
 
i el gerard que somiava que era un gat
que somiava que era el gerard que somiava
 
i la joana somiava que el seu pare mai la pegava
i la roser que somiava que sa mare mai la renyava
 
i la cristina que se n'anava xino-xano a la xina
i parlava xinès de la xina,
xin-xino-xinès, xau, xin
 
xau-kau-xin-kin-pui
o-xon-xan-mai-hou.......
 
xino-xano, xino-xano...
 
 
i l'albert que somiava i somiava i somiava
i somiava i somiava,
i de tant que somiava mai es despertava
 

i a l'escola, és clar, mai s'hi presentava,
però la mestra mai li posava una falta i sempre l'aprovava.

és que l'albert, estudiar no estudiava,
però somiar, carai si somiava!
 


carai quina senyoreta! que simpàtica que era!
que somiava que era una marreca
i cantava com una gitaneta
a les nits de lluna plena:
 
lailo lailo lailo lolai...

lailo lailo lailo lolailo lailo

ole! oleee!


hi ha un escola perduda allà al mig del montseny,
on només hi estudien els nens...
on només hi estudien els nens

que somien en truites.


i el ramon que somiava coses tan estranyes
que és impossible explicar-les.

i, en fi, sobre les coses que somiava la laura...
és millor no saber-les.

i és que hasta el conserge pintava escoles sense muralles,
ni classes

ni reixes
ni mestres
ni tonteries d'aquestes

 només finestres obertes per on feien carreres
els somnis dels nens i les nenes


i mentrestant la fina nadava amb sirenes

glu glu glu glu glu glu glu glu

glu glu glu glu glu…….

glu glu glu glu glu glu glu glu

glu glu glu glu glu…….