divendres, 6 de juny de 2014

coses vàries

avui, mentre  hem decidit amb la sara anar passejant des de la plaça d'alfonso fins a l'auditori, passant pel parque i per la vora del riu, un molt bon amic per telèfon m'explicava els anys en què ell anava al parque amb lo col·legi, en domenge, i allà mos tancaven, amb la força de l'autoritat, perquè de fet lo parque mai ha sigut un recinte tancat, que jo sàpigue.

en esta conversa, hem fet cap a parlar del pont del tren que ja no passa per damunt de l'avinguda de la generalitat, i del pont del tren que crusava el riu i que ja no és pont de tren sinó de persones a peu, amb bicicleta, patins, patinet, cadira de rodes o cotxet, perquè l'han arreglat, convertint-lo en via verda per on pots crusar el riu tranquil·lament, de ferreries a tortosa, de tortosa a ferreries, i per les dos bandes anar-te'n o venir de més enllà.

l'ex-pont de tren ja no arriba a l'estació, i els trens que passen per tortosa ja no poden crusar-lo per a anar-se'n cap al sud; per a baixar, han de tornar per on han vingut, en direcció a l'aldea.

encara que no és un dia esplèndid per a fer fotos, li he dit al bon amic que li'n faria unes quantes per a ensenyar-li com han quedat los dos ex-ponts de tren: l'ex-pont de tren que ja ni pont és, perquè l'han desmantellat, aquell que venia de l'estació i que passava per damunt de l'avinguda generalitat, reposant dalt de les escaletes del parque; i l'ex-pont de tren que encara és pont, però de persones que no van en tren (o com a mínim no precisament en lo moment que per allí passen). ara este pont, pintat de color roig i amb passarel·la de fusta, l'han vestit per un costat amb unes tires que de lluny omplin lo riu de colors, prou separades entre elles per a no impedir la visió del riu quan estàs dalt al pont.

també hem fet algunes fotos del parque, però només unes poques, pensant que ja hi tornarem i en farem més algun atre dia. la cara que dóna al riu i que jo sempre havia conegut com "lo passeig de les bicicletes", aparcament de cotxes des de fa molts d'anys; la llotja, on ara hi ha "la casa dels gegants"; la font des d'on se veuen lo passeig central i els dos laterals principals del parque; una vista des de les escales del parque mirant cap a l'avinguda i mostrant lo buit on abans hi havia el pont del tren, sense retratar les restes de la xurreria on venien aquelles patates fregides tan bones i que ara està completament deteriorada i abandonada, envoltada de valles; i una última imatge de l'acera que toca el parque, on encara hi ha les mateixes terrasses que jo recordo de sempre, amb taules i cadires on la gent s'assenta a fer el vermut i unes aulives o un gelat o un granissat.

la primera foto està feta des de molt a prop del club de rem.

no hem arribat a mirar (i no sé) si encara sobreviu lo bar "les tres botes" que a mi em sembla recordar encara amb lo nom en castellà, "las tres botas". quedaria detràs de la xica que anuncia les ulleres de sol graduades a sixanta-nou euros.


a la llibreria Viladrich, la llibretera m'ha explicat que justament a la universitat rovira i virgili de les terres de l'ebre, a tortosa, "hi ha" una exposició dedicada a Desideri Lombarte. entro a mirar-ho ara i em trobo que l'exposició, "ataüllar el món des del molinar", ha estat oberta del 5 al 31 de maig. o sigue, que si no és que l'han prorrogat, ja faig tard.

me quedo amb les seues cartes.

este matí he sentit a la ràdio que la generalitat catalana s'està plantejant tornar a permetre les "corridas de toros" (i ho diuen així, en castellà), no per motius culturals o de tradició popular sinó senzillament perquè estan veent com munts d'autobusos i d'autocars plens de turistes (sobre tot russos carregats de quartos) que abans venien a Alfara i a atres localitats (on ja han hagut de tancar algunes ganaderies i matar els bous), ara passen de llarg en direcció a Vinaròs, on no hi ha la prohibició que sí que hi ha a Catalunya. la pela és la pela, deuen pensar. i un país nou no és barato.

per a no acabar de mal humor, lo vídeo d'un grup que ja fa temps que toquen però que he conegut ara, "riu de so", amb la cançó "ai, pageseta". una versió diferent del jardí de les delícies, viscut aquí, amb les cares contentes a pesar de tantes coses.



 



 









 





 











 



 

 









                                 "ai, pageseta!", riu de so

4 comentaris:

miquel ha dit...

M'ha agradat passejar amb la Sara i amb tu per aquests llocs que conec i que ara -alguns- estan canviats.
Jo, com el teu amic, vaig passar molts matins de diumenge al Parc (al Parque), però sempre que podia feia una escapada per baix de la via a Las tres botes (la millor ensaladilla mundial, encara present en el record del tast), o anava més lluny, a fer una orxata a la Sirvent (?) o algun beuratge més consistent al Negresco, mentre a la màquina de discos sonava -ja era l'últim any de parc- Lady Madonna i sentíem dir que a París algú s'havia revoltat... Com veus, prehistòria.

iruna ha dit...

vols dir a "la ibense"? davant del negresco?

i a la prehistòria ja existien les orxates?? ;)

miquel ha dit...

Sí, la ibense :-)

Uf, les orxates, que com saps són d'origen valencià, existien, com la mateixa llengua valenciana, a la prehistòria, o abans.

iruna ha dit...

insinues que la via làctia pot provenir de la xufa?? ho haurem d'investigar! :)

de la ibense sempre he tingut predilecció pels cucurutxos de llima. són boníssims!