dimecres, 25 de juny de 2014

barcelona

i com m'agrada, esta sensació de tu denit, des de la quietud d'una finestra anònima entre la multitud.

foscor esblanquida amb tant reflex de llum, com vànua negra descolorida plena d'estrelles tímides.

remor d'avions que et sobrevolen per explicar-te el conte del vent quan bufa, mentre li imiten la veu de la nineta de l'uuull.

tan silenciosa respires, quan ells se ruboritzen, que gairebé poble et diria, si no fos perquè no sento cap campanar en tu, ni a prop ni lluny... ni les dotze, ni la una...