dimecres, 29 d’octubre de 2014

aquella nit, a l'hospital, volia quedar-se a dormir amb tu.
va pujar a casa a sopar...

i en aquell precís instant, mentre ella entrava a l'aigua,
tu vas fer l'última inspiració... i et vas capbussar.

també volies dormir amb ella, però no a l'hospital.
i a través del somni de les aigües,
vas anar-la a trobar.

2 comentaris:

fanal blau ha dit...

A través del somni de les aigües, continuarà acompanyant-la. El tacte serà distint, però la tebior romandrà intacte.
Petó, estimada.

Anònim ha dit...

en aquell bany va sentir una sensació molt agradable, com si ell l'abracés... fins que ma tia va avisar-la que havíem trucat.

va ser un moment molt especial, fanaleta.

mon germà i jo estàvem amb ell, no sabíem que ella estava a l'aigua en aquell moment, però sí vam tenir la sensació que ell va triar just aquell instant per morir-se, per estalviar-li a ella aquella nit a l'hospital. mos vam mirar els dos, emocionats, i quan ma tia mos va dir que ella acabava d'entrar a l'aigua, va ser... màgic.

bona nit, bonica.