dies d'agost a venir

no he vist la pel·lícula, ni la coneixia.
me sembla que m'agradaria.
de moment, gaudim lo viatge des de la finestra, iruna.




dies d'agost, de marc Recha

sareta

vos enyoro, sareta.
la selena i la tigris, també.
fa un moment m'han vingut a la finestra, han obert la mosquitera des de fora i m'han preguntat per vatros.
saps aquella planta que hi havia al costat de la tele?
ja no hi és.

aicard

  

l’últim dia, vaig dir-li a la doctora: "potser és que este ull, per algun motiu, no vol obrir-se, o no vol que l’obrin d’esta forma tan agressiva". i ella no em va dir que no. de fet, me va dir que potser no anava desencaminada. me va explicar el cas d’un altre nen a qui també li havia passat com a ell, amb qui pensaven que potser els punts li petaven... i, quan van tornar a obrir-lo, van adonar-se que el propi cos havia generat un teixit que li tornava a tancar la parpella.

 

necessitava trobar algú que estigue disposat i sàpigue veure l’aicard com una persona sencera, no a trossets d’oftalmologia, neurologia, hematologia...

 

lo viatge a blanes i aquell parell d'hores amb la Sílvia i l'Antonio van ser reconfortants. la visita va estar molt bé, l'aicard se va sentir a gust, jo també, i per primera vegada tinc la impressió que algú se'l mira, l'escolta i el toca sencer, conversant amb ell per fora i per dintre, amb paraules i sense.

 

hi tornarem.

 

tinc pendent tornar a trucar el josé luis, o escriure-li. vam quedar que ho faria i tinc moltes ganes de fer-ho. he de trobar el moment. ho he de fer.

 

la primera conversa per telèfon, després de trobar-lo en aquell documental sobre afectivitat, sexualitat i discapacitat que em va semblar extraordinari, va ser molt agradable i com un alè d'aire fresc. algú que escolta amb atenció, que parla amb serenitat i sense embuts, algú que penso que mos pot ajudar, tant a l'aicard i a mi com a altres joves i famílies.

 

ahir vaig rebre el llibre de la clara clos i la gemma deulofeu: "sensuales. relatos de sexo y afecto en la discapacidad".

 

la gemma vaig trobar-la en un vídeo i em va semblar que pot ser interessant llegir-la.

 

és un tema que m'interessa, com a mare de l'aicard i també més enllà.

 

afectivitat, sexualitat... "discapacitats".

 

no sé tu, aicard, però jo sí que sovint me sento discapacitada.

 

a veure què expliquen la clara, la gemma, el josé luis... a veure què podem aprendre d'ells i de les persones que ells han conegut.

 

 

 

paroxetina

me sembla que la relació amb tu està sent la més llarga que he tingut.
quants anys fa que estem juntes? ja ni ho sé.

m'he tornat a despistar. una setmana, potser?
no et tenia i no trobava el moment de venir-te a buscar.
en alguns moments, me'n recordava de tu, "vés amb compte, iruna, que ja saps què passa després...", fins que avui, patapam.

a la farmàcia, preguntant per tu, m'he posat a plorar. i no ha sigut la primera plorada del dia.

ahir van marxar els xiquets amb mons pares una setmana de vacances. m'alegro que almenys amb ells puguen fer-ne i sortir de la nostra rutina.

suposo que el meu cos avui m'ha donat permís per desmoronar-me.
mentre l'aicard i la sara són aquí, no m'ho puc permetre. i la setmana que ve i l'altra, tampoc, que mon germà farà vacances i he d'arribar a tot tant com pugue.

potser tu, coneixent-me, ja te'm vas acabar amb vista, i, sabent que em despistaria, vas fer el càlcul just i necessari: "va tan de cul que no se'n recordarà de mi en uns dies ni trobarà el moment d'anar-me a buscar; quan los xiquets màrxiguen, acabarà de descarregar les piles, caurà fulminada dijous i s'arrossegarà a la farmàcia perquè s'adonarà que em necessita; tindrà tres dies per pair-me, mentre intenta avançar feina que després no podrà fer amb suficient dedicació, i així dilluns...".

gràcies, paroxetina. tu sí que ets previsora. no sé què faria sense tu.




  

aprendre a què?

estendre la roba
mirar i mostrar-te a través dels vidres
obrir les finestres
despullar-te
sentir fred i dir-ho
sentir calor i també dir-ho
abocar sentiments
obrir-te
escriure

guardar la roba
no mirar i no mostrar-te
tancar les finestres
vestir-te
sentir fred i no dir-ho
sentir calor i no dir-ho tampoc
callar els sentiments
tancar-te
no escriure

libidinoses irrompibles

seguint la proposta de relats de la carme

a partir d'una fotografia del barbollaire

les tres havien perdut ja el compte de quantes vegades s'havien tirat a rebolcar-se per la gespa.

cada vegada que algú les agafava i les reomplia de vi, de seguida podien sentir diferents llavis que les llepaven i les anaven xuclant per beure-se-les.

elles, amb picardia i alegres, quan coincidien les tres en algun d'aquells coixins on gairebé no podien aguantar l'equilibri, encara mig plenes, del tot buides o amb un culet de vi, enjogassades se tiraven a l'herba, com qui es tira al mar des de les roques, i flotaven allà, transparents i felices de trobar-se encara senceres, sentint les pessigolles de les fulles al vidre, fins que algú tornava a prendre-les i a omplir-les de vi, mentre sentien: "de qui eren?", "tant se val!, dóna-me'n!, dóna-me'n!", abocant-les a altres llavis, o repetint-los.

"els teus somriures"

els teus somriures

(pau riba i pascal comelade)


ai, els teus somriures
són esclats de sol
com quan mals amants
descorren
les cortines

ris!! ras!!

explosions de llum
envaint l'espai
de guspires d'or
com sols
de joguina!

animetes flotant al vol
com enceses cuques de llum
com plàncton incandescent
il·lumínic

com fotons intel·ligents
que saludant amb la mà
i amb un gest al seu capell
ens conviden

i ens fan veure tot de cop
que els balcons són plens de flors
que als arbres hi ha ocells de foc
que refilen

que el temps és grat i venturós
que la teva ànima en repòs
movent el cul li ha fet un lloc
a l'alegria

. . .

aire
aire
aire
cels blavíssims!
obrint de bat a bat
l'univers teu
més íntim

no saps prou bé
fins a quin punt
m'és grat,
per rar!
per infreqüent!
per mític!
cadascun
oh, cadascun
cadascun
dels teus somriures

. . .

aire
aire
aire
cels blavíssims!
obrint de bat a bat
l'univers teu
més íntim
 
no saps prou bé
fins a quin punt
m'és grat
per rar!
per infreqüent!
per mític!
cadascun
dels teus
somriures



els teus somriures, pau riba i pascal comelade