lo dia que vaig sentir les últimes declaracions de raimon a la ràdio sobre l'independentisme, me va consolar sentir-lo. ara no em pararé a explicar per què.
quan vaig arribar a la faena i ho vaig comentar amb un company, la reacció d'ell va ser: "ja s'ho faran, los valencians! no és problema meu...". lo consol de raimon un moment abans, amargor ara sentint-lo a ell.
me sembla que és la primera vegada en ma vida que em paro a buscar i a escoltar mostres d'aragonès, la primera vegada en la vida que d'alguna manera m'arriba.
ahir, ne llegia.
avui he volgut buscar-lo en veu.
a youtube, al primer intent, escrivint "habla aragonesa", he trobat este document, i poca cosa més:
després, com qui busca aigua amb esperança saurina, només canviant una lletra he provat "fabla aragonesa"... i aniré a dormir emocionada, amb una barreja de desconcert, de tristesa, de temoreta, de mala consciència i de carinyo:
ambistas / anvistas - tràiler
creciendo en aragonés
archibo audiovisual (chistau)
http://www.youtube.com/watch?v=C6H6dAp60LE
Xavier Tomàs. sobre la llengua aragonesa
(...) y de todo este conjunto de dialectos que forman el romance aragonés, paradojas de la vida, el más periférico, el más alejado a los elementos que definen en todos los manuales al aragonés, que serían los centrales, el ribagorzano es hoy en día el que más número de hablantes tiene, yo diría que supone entre el 80 y el 85% del total de hablantes de la lengua, debido quizás a su condición de dialecto vecino a una lengua fuerte como es el catalán.
la primera negreta, me sorprèn però no m'estranya. no per molt a lluny que estiguem uns dels altres correm més risc de perdre les arrels, si allà on vivim trobem arrels fortes i vénen de la mateixa soca, encara que mos separen muntanyes, planúries, quilòmetres i quilòmetres, fronteres polítiques o barreres socials.
la segona negreta, en canvi, no acabo d'entendre-la. lo veïnatge amb una llengua forta pensava que perjudicava la pervivència d'una altra llengua més feble, perquè he sentit dir tantes vegades que la forta s'imposa sobre la feble... com quan diuen que el pes del castellà, a catalunya, amenaça el català. de la mateixa manera, lo català, entès com a llengua forta en contraposició a l'aragonès, no l'interpreten com una amenaça i sí el castellà? per què? perquè a escola i a l'entorn social ningú els obliga a parlar en català però sí en castellà? perquè l'autoestima que ha aconseguit recuperar el català anima a conrear l'autoestima del ribagorçà aragonès? per altres motius? potser vol dir que el veïnatge amb una llengua forta, mentre n'hi ha una altra encara més forta, pot crear una certa complicitat entre les dos més febles que les ajuda a sobreviure? però... i si la intermitja arribés a ignorar la més xicoteta? què passaria si, en lloc de ser bones amigues veïnes, expressament o de forma més o menys inconscient, la gran anés expandint-se, menjant-se la menuda? de fet, no ha pogut ser això (també, a part del predomini o de la dominació del castellà) el que ha contribuït a que l'aragonès s'haigue anat perdent on abans se parlava més i no estenent-se cap al sud, per exemple, o ebre avall passant per la franja? qui baixaven d'allà a dalt pel riu, no devien parlar aragonès?
per què buscar conflicte on potser no n'hi ha cap? si qui defensa la supervivència de la llengua aragonesa, se sent a gust, proper i no amenaçat amb la llengua catalana i els seus parlants, millor així que d'una altra manera. suposo que em sap greu que "aquí", a ella, la veiguéssem tan llunyana, o que fins i tot la ignoréssem.
(...) mejorar la autoestima de la llengua, que ha sido muy baja porque ha sido considerada una lengua de usos domésticos, una lengua rural, en contraposición al castellano que era la llengua de ascenso social y de mejorar la calidad de vida.
archibo audiovisual (ansó)
https://www.youtube.com/watch?v=lk_YthmaUVE
reblar. corto aragonés de roberto rodes
dijous, 5 de juny del 2014
dimecres, 4 de juny del 2014
eigues?! (1)
quina alegria trobar a internet l'expressió "eigues?!", escrita així, tal com vaig pensar que la transcriuria, amb l'interrogant i l'exclamació!
fa uns dies, vaig sentir-li-la dir a mon pare (o sentir-la-hi?, o sentir-l'hi?), i em va fer molt de goig, però em sap mal no recordar ara en quin context la va dir, me catxis...
després, he intentat recordar possibles situacions en les quals he pronunciat o he trobat l'expressió, quins significats interpreto que pot tenir (perquè no els sé del cert), quines accepcions deu tenir realment, quina forma verbal deu ser considerada (si és que algú la considera d'alguna manera, que espero que sí), quina barreja de formes verbals m'evoca, on se deu dir...
eigues?!
abans de recórrer a preguntar-ho a algú (no sé si dir "a algú" o "a ningú", i acabo triant "a algú" perquè preguntar-ho "a ningú" me sembla una mica absurd -a pesar que la inseguretat lingüística que sento em diu que falta que et semble més coherent dir-ho d'una manera per a que la correcta sigue una altra-), abans de buscar-ho en algun diccionari o abans de mirar si podia trobar-ho a internet, estos dies anava cavil·lant això que comentava al paràgraf anterior (tan llunyà quan t'emboliques d'estes maneres), i, davant los molts dubtes que tinc, insatisfeta de vore que, si només partixo de la meua ignorància i de suposicions, me dec estar perdent lo suc de l'expressió, pensant que fins i tot puc estar tergiversant-la, avui m'he trobat amb la necessitat d'acabar recorrent a preguntar-ho a algú, o a buscar-ho a internet i en diccionaris.
com les meues indagacions (per a variar), en lloc de simplificar-me les coses, m'han portat a noves galàxies on només de començar a explorar ja torno a sentir-me perduda (gustosament, però una mica col·lapsada), de moment, en un següent post que avui no faré (perquè la nit passada he dormit molt poc i esta nit hauria de dormir una mica més, cosa que en principi hauria de ser fàcil), intentaré resumir, tant com pugue, les primeres impressions que cavil·lava abans de recórrer a... blablablà, o sigue:
- en quines situacions diria jo que he pronunciat o he trobat l'expressió "eigues?!";
- quins significats interpreto que pot tenir l'expressió;
- quines accepcions penso que pot tenir realment;
- quina forma verbal me sembla que deu ser considerada "eigues";
- quina barreja de formes verbals m'evoca;
- on se deu dir (però això no em caldrà resumir-ho perquè no arribo a imaginar-ho ni sé si podria averiguar-ho, de manera que és més aviat una pregunta retòrica);
- etcètera (i en això em concediré el favor de tampoc intentar resumir-ho, per no liar encara més la troca).
en un altre post, més avant, com a mínim m'agradaria esbossar alguna cosa d'estes galàxies que he trobat avui i que m'han resultat apassionants, en les quals m'esforçaré a no tornar a entrar esta nit per mor d'intentar conciliar el son abans que em toque tornar a aixecar-me.
només per acabar, una anècdota d'este matí que m'ha fet morir de riure:
ahir, a l'hora de dinar, me van trucar del col·legi de la sara per a dir-me que la xiqueta havia caigut al pati jugant amb unes amigues a donar voltes sobre si mateixes, a vore qui aguantava més rato girant. en la caiguda, va fer-se un bony al cap, i ara, amb lo gel que li hem posat, ja li ha baixat bastant, però diu que veu ratlles i triangles..., pos vinc de seguida a buscar-la i anirem a urgències...
vam anar al c.a.p., van explorar-la, va passar la tarde a casa i ella està bé, a part del bony i d'unes rascades.
este matí, li tocava gimnàstica i m'ha preguntat si no li faria una nota a l'agenda demanant al mestre que avui no en fes. mentre li escrivia la nota, quan anava per la cinquena línia, la sento que murmura: i quan la iaia de la iaia de la iaia, l'any mil set-cents...
jo que la miro i me la trobo repenjada a la taula, amb cara de paciència quasi infinita, i ella que em diu: dona, mama! no trobes que sobren estes tres línies?
fa uns dies, vaig sentir-li-la dir a mon pare (o sentir-la-hi?, o sentir-l'hi?), i em va fer molt de goig, però em sap mal no recordar ara en quin context la va dir, me catxis...
després, he intentat recordar possibles situacions en les quals he pronunciat o he trobat l'expressió, quins significats interpreto que pot tenir (perquè no els sé del cert), quines accepcions deu tenir realment, quina forma verbal deu ser considerada (si és que algú la considera d'alguna manera, que espero que sí), quina barreja de formes verbals m'evoca, on se deu dir...
eigues?!
abans de recórrer a preguntar-ho a algú (no sé si dir "a algú" o "a ningú", i acabo triant "a algú" perquè preguntar-ho "a ningú" me sembla una mica absurd -a pesar que la inseguretat lingüística que sento em diu que falta que et semble més coherent dir-ho d'una manera per a que la correcta sigue una altra-), abans de buscar-ho en algun diccionari o abans de mirar si podia trobar-ho a internet, estos dies anava cavil·lant això que comentava al paràgraf anterior (tan llunyà quan t'emboliques d'estes maneres), i, davant los molts dubtes que tinc, insatisfeta de vore que, si només partixo de la meua ignorància i de suposicions, me dec estar perdent lo suc de l'expressió, pensant que fins i tot puc estar tergiversant-la, avui m'he trobat amb la necessitat d'acabar recorrent a preguntar-ho a algú, o a buscar-ho a internet i en diccionaris.
com les meues indagacions (per a variar), en lloc de simplificar-me les coses, m'han portat a noves galàxies on només de començar a explorar ja torno a sentir-me perduda (gustosament, però una mica col·lapsada), de moment, en un següent post que avui no faré (perquè la nit passada he dormit molt poc i esta nit hauria de dormir una mica més, cosa que en principi hauria de ser fàcil), intentaré resumir, tant com pugue, les primeres impressions que cavil·lava abans de recórrer a... blablablà, o sigue:
- en quines situacions diria jo que he pronunciat o he trobat l'expressió "eigues?!";
- quins significats interpreto que pot tenir l'expressió;
- quines accepcions penso que pot tenir realment;
- quina forma verbal me sembla que deu ser considerada "eigues";
- quina barreja de formes verbals m'evoca;
- on se deu dir (però això no em caldrà resumir-ho perquè no arribo a imaginar-ho ni sé si podria averiguar-ho, de manera que és més aviat una pregunta retòrica);
- etcètera (i en això em concediré el favor de tampoc intentar resumir-ho, per no liar encara més la troca).
en un altre post, més avant, com a mínim m'agradaria esbossar alguna cosa d'estes galàxies que he trobat avui i que m'han resultat apassionants, en les quals m'esforçaré a no tornar a entrar esta nit per mor d'intentar conciliar el son abans que em toque tornar a aixecar-me.
només per acabar, una anècdota d'este matí que m'ha fet morir de riure:
ahir, a l'hora de dinar, me van trucar del col·legi de la sara per a dir-me que la xiqueta havia caigut al pati jugant amb unes amigues a donar voltes sobre si mateixes, a vore qui aguantava més rato girant. en la caiguda, va fer-se un bony al cap, i ara, amb lo gel que li hem posat, ja li ha baixat bastant, però diu que veu ratlles i triangles..., pos vinc de seguida a buscar-la i anirem a urgències...
vam anar al c.a.p., van explorar-la, va passar la tarde a casa i ella està bé, a part del bony i d'unes rascades.
este matí, li tocava gimnàstica i m'ha preguntat si no li faria una nota a l'agenda demanant al mestre que avui no en fes. mentre li escrivia la nota, quan anava per la cinquena línia, la sento que murmura: i quan la iaia de la iaia de la iaia, l'any mil set-cents...
jo que la miro i me la trobo repenjada a la taula, amb cara de paciència quasi infinita, i ella que em diu: dona, mama! no trobes que sobren estes tres línies?
dijous, 29 de maig del 2014
passiflora, flor de la passió?
tenim tan gran imaginació
(va, per no dir-ho d'una altra manera),
que podem vore en una bella flor
tot lo sofriment de nostre sinyó,
i encara: "ec!, li direm passió!".
un, dos, tres, los tres claus (rovellats, segur),
a la creu clavant-li les mans i els peus (junts);
este rogle lila que és tan preciós,
corona d'espines (ai!, quin mal, lo front!);
llavoretes roges, gotes de sang! (oooh!);
les cordes que el lliguen;
les llagues al cos...
tan bonica que ets
i amb tants de colors...
passiflora, flor de la passió?
diumenge, 18 de maig del 2014
dissabte, 17 de maig del 2014
le jeu d'écrire... zanuuueeel
le jeu d'écrire...
Samuel
i de parler.
Samuel?
Samuels?
abans, moreno.
al cap del temps,
amb clapes blanques.
l'estiu passat,
canós com tu,
ja sense dents.
sempre el mateix?
- tu com te dius?
- Samuel.
- Samuel?
ets lo de sempre?
- zóc io,
Zanuuueeel.
- i ara, on ets?
...
l'inescrutable
amic Samuel.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)