va pujar a casa a sopar...
i en aquell precís instant, mentre ella entrava a l'aigua,
tu vas fer l'última inspiració... i et vas capbussar.
també volies dormir amb ella, però no a l'hospital.
i a través del somni de les aigües,
vas anar-la a trobar.
dimecres, 29 d’octubre del 2014
aquella nit, a l'hospital, volia quedar-se a dormir amb tu.
va pujar a casa a sopar...
i en aquell precís instant, mentre ella entrava a l'aigua,
tu vas fer l'última inspiració... i et vas capbussar.
també volies dormir amb ella, però no a l'hospital.
i a través del somni de les aigües,
vas anar-la a trobar.
va pujar a casa a sopar...
i en aquell precís instant, mentre ella entrava a l'aigua,
tu vas fer l'última inspiració... i et vas capbussar.
també volies dormir amb ella, però no a l'hospital.
i a través del somni de les aigües,
vas anar-la a trobar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
A través del somni de les aigües, continuarà acompanyant-la. El tacte serà distint, però la tebior romandrà intacte.
Petó, estimada.
en aquell bany va sentir una sensació molt agradable, com si ell l'abracés... fins que ma tia va avisar-la que havíem trucat.
va ser un moment molt especial, fanaleta.
mon germà i jo estàvem amb ell, no sabíem que ella estava a l'aigua en aquell moment, però sí vam tenir la sensació que ell va triar just aquell instant per morir-se, per estalviar-li a ella aquella nit a l'hospital. mos vam mirar els dos, emocionats, i quan ma tia mos va dir que ella acabava d'entrar a l'aigua, va ser... màgic.
bona nit, bonica.
Publica un comentari a l'entrada