dimarts, 21 de juliol del 2015
diumenge, 29 de març del 2015
joan rovira
"ballant entre disfresses" - joan rovira
avui la platja no està sola
tot ple de cors damunt la sorra
l'aigua del mar, la dolça brisa
deixant enrere la rutina
tot sol, tot sol, un altre estiu...
sonen els ritmes de cantina
entre gavines i somriures
la gent és lliure en esta festa
navega en la cervesa freda
tot sol, tot sol, un altre estiu...
em costa imaginar si la veuré
confós per mil colors i tanta gent
ballant entre disfresses
podré trobar-la?
potser ella també m'està buscant
el seu cos purpurina brillarà
ballant entre disfresses
on amagar-nos
durant el dia o potser aquesta nit...
durant el dia o potser aquesta nit...
tot sol, tot sol, un altre estiu...
mentrestant, seguiré esperant
com faig cada estiu
tímid i discret
camuflat en les ulleres de sol
seguiré observant
em costa imaginar si la veuré
confós per mil colors i tanta gent
ballant entre disfresses
podré trobar-la
potser ella també m'està buscant
el seu cos purpurina brillarà
ballant entre disfresses
podré trobar-te?
on amagar-nos?
podré trobar-te?
i com m'inquieta
saber que et puc tenir
i com m'excita
imaginar-te amb mi
després t'apropes...
jo sé que estàs aquí
joan rovira canta miquel martí i pol, "mare, si fos mariner"
dilluns, 23 de març del 2015
dijous, 19 de març del 2015
que idiota continuo sent, pare...
si estesses viu, te moriries, fart de sentir-me.
que va...
tu eres més viu,
m'estimaves tal com sóc,
i t'agradava més la vida.
m'ajudaves a conviure
amb les meues tonteries.
tot ho fees més senzill.
jo a vegades me n'olvido.
quina sort, que continues sempre aquí,
contemplant com passa la vida,
amb los teus gotets de xupito,
fent-me riure...
o en silenci, sérios los dos,
de ben a prop i a la vegada de lluny,
mirant-mo-la junts.
me fot ràbia, sentir-me així com me sento a vegades,
pare, tan burra!,
que em còstigue tant aprendre de tu...
"pos a mi m'agrades tal com ets",
"és que tu..."
és que res.
tu m'estimaves tal com sóc, igualment.
suposo que en lo fondo
(encara que a vegades me semble que no),
això sí que ho he après, de tu,
perquè en som uns quants, de bastant imbècils,
i estimo igualment.
imbècils i alhora savis, ep!
perquè a la pràctica, conscientment o inconscient,
mos aproximem i mos allunyem,
mos fem amorosos i a vegades odiosos,
com donant un curset
pa recordar-mos,
a natros mateixos
i als demés,
les coses més òbvies,
com que a vegades estem
i a vegades,
senzillament,
no estem.
i jo per què m'inquieto,
si de fet, realment, és un descans, quan no estem?
ai, pare... gràcies.
quina paciència que tens...
divendres, 20 de febrer del 2015
diumenge, 15 de febrer del 2015
t'estimo i vull un fill teu
"naixeu, creixeu i reproduïu-vos"!
no! vatros, no.
vatros, conteniu-vos, com angelets.
amagueu-vos bé i que ningú vos veigue,
quan vos exciteu.
i només folleu, si no hi ha més remei,
pero sent estèrils,
per l'amor de déu!
és que jo l'estimo!
no. vatros, angelets.
no! vatros, no.
vatros, conteniu-vos, com angelets.
amagueu-vos bé i que ningú vos veigue,
quan vos exciteu.
i només folleu, si no hi ha més remei,
pero sent estèrils,
per l'amor de déu!
és que jo l'estimo!
no. vatros, angelets.
divendres, 13 de febrer del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)