l’últim dia, vaig dir-li a la doctora: "potser és que este ull, per algun motiu, no vol obrir-se, o no vol que l’obrin d’esta forma tan agressiva". i ella no em va dir que no. de fet, me va dir que potser no anava desencaminada. me va explicar el cas d’un altre nen a qui també li havia passat com a ell, amb qui pensaven que potser els punts li petaven... i, quan van tornar a obrir-lo, van adonar-se que el propi cos havia generat un teixit que li tornava a tancar la parpella.
necessitava trobar algú que estigue disposat i sàpigue veure l’aicard com una persona sencera, no a trossets d’oftalmologia, neurologia, hematologia...
lo viatge a blanes i aquell parell d'hores amb la Sílvia i l'Antonio van ser reconfortants. la visita va estar molt bé, l'aicard se va sentir a gust, jo també, i per primera vegada tinc la impressió que algú se'l mira, l'escolta i el toca sencer, conversant amb ell per fora i per dintre, amb paraules i sense.
hi tornarem.
tinc pendent tornar a trucar el josé luis, o escriure-li. vam quedar que ho faria i tinc moltes ganes de fer-ho. he de trobar el moment. ho he de fer.
la primera conversa per telèfon, després de trobar-lo en aquell documental sobre afectivitat, sexualitat i discapacitat que em va semblar extraordinari, va ser molt agradable i com un alè d'aire fresc. algú que escolta amb atenció, que parla amb serenitat i sense embuts, algú que penso que mos pot ajudar, tant a l'aicard i a mi com a altres joves i famílies.
ahir vaig rebre el llibre de la clara clos i la gemma deulofeu: "sensuales. relatos de sexo y afecto en la discapacidad".
la gemma vaig trobar-la en un vídeo i em va semblar que pot ser interessant llegir-la.
és un tema que m'interessa, com a mare de l'aicard i també més enllà.
afectivitat, sexualitat... "discapacitats".
no sé tu, aicard, però jo sí que sovint me sento discapacitada.
a veure què expliquen la clara, la gemma, el josé luis... a veure què podem aprendre d'ells i de les persones que ells han conegut.
